Tudanca és conscient de l'espai que pinta i de l'atmosfera que pinta d'un món que ja no es perteneix. No cerca la bellesa. Realitza l'art com un acte de meditació. Converteix el quadre i el treball de pintar en l'acte d'evocar. Aquest teixit de riquíssima, brodada matèria, es construït i armat a base de la singularitat del color on resta suggerit el retrat espiritual, mental d'una persona.
